Aforisme

“Si ells tenen els mitjans de masses, nosaltres farem una massa de mitjans”;
“Si ells tenen les armes, nosaltres tindrem les càmeres”;
“Si ells tenen els bancs, nosaltres ens tenim els uns als altres”.

Entrevistem a un dels participants del Fòrum Humanista Europeu, ponent en la taula “mitjans de comunicació independents i moviments socials”.
Gunther Aleksander és filòsof, humanista i activista. Graduat en Comunicació Audiovisual i post-graduat en Filosofia Política. Editor de l’Agència Pressenza a Brasil i productor del canal QuatroV – 4V.

Quin és el rol dels mitjans de comunicació independents? Com poden generar relats d’una cultura més humana i menys violenta?
La premsa alternativa té un rol fonamental, ha d’aportar nous elements i donar un gir de perspectiva, justament per no ser tan depenent com la premsa capitalista. Posem en relleu la necessitat de construir noves matrius culturals, en lloc de disputar la “hegemonia cultural”, com fan els poderosos o els que desitgen obtenir poder.

Quant a l’hegemonia, es tracta d’una batalla de narratives per intentar “instal·lar” una “versió oficial” acceptada per la majoria. Les matrius són una via de construcció en “espais abandonats” pels poderosos, on es construeixen idees i imatges que serveixin de models inspiradors als fracassats, perseguits i discriminats pel sistema.
No necessàriament es tracta de disputar l’espai informatiu central, si ben això seria interessant, el principal de les matrius informatives és aportar nous models i imatges que reorientin de forma positiva i integradora tot el que, fins llavors, és acceptat com a “veritat social”.

Destaquem la necessitat de canviar l’abordatge periodístic nihilista per una perspectiva més possibilitaria, que obri futur, re significant els conflictes i re adreçant les mirades cap a imatges coherents i exemplars.

Com podem arribar a molta més gent amb els mitjans independents?
El primer és escoltar a la gent per connectar amb les seves necessitats i conflictes, avui dia disposem de molts mitjans per escoltar-los. Bé a través de comunicació presencial i directa “in situ”, o bé a través d’internet o d’enquestes. Podem “posar les antenes” per “captar” profundament abans de “transmetre” massivament. Això fa que el contingut tingui més ressonància i la gent ho comparteixi més.

Avui dia hi ha molts camins per ampliar la comunicació bidireccional, abans de produir, nosaltres podem indagar i bussejar tractant de “escoltar” el que la gent diu i pensa. Un pot utilitzar eines de “Keywords” per veure com la gent està fent les seves cerques, filtrar els comentaris que generen més reaccions i utilitzar-los com a ganxo inicial d’una publicació.

És important captar el que la gent diu, utilitzar això com a ganxo al començament, per després transferir càrrega i produir canvis d’abordatge i de perspectiva respecte al plantejo irreflexiu i irracional que moltes vegades la gent sol tenir. Aquest canvi també àmplia la “viralització” de cada publicació.

Quina informació no es publica en els mitjans hegemònics?
Hi ha molts temes i nombroses pautes que no es publiquen, bé perquè van en contra dels interessos econòmics que financen la premsa capitalista, bé perquè s’han “abandonat” per no estar als espais centrals dels grans centres urbans.

Els mitjans hegemònics gairebé sempre tenen una explicació materialista i economicista, renegant dels aspectes culturals i existencials dels conflictes polítics i socials.

En general no es publica gens de moviments socials que pugui servir de “exemple” o “model” d’acció col·lectiva per a la gent que estigui marginada del sistema capitalista. Tampoc es publica amb una visió estructural o de procés, tot el que es publica gairebé sempre és conjuntural i respon als aspectes més passatgers, fragmentaris i anecdòtics, dificultant que la gent tingui una visió coherent i àmplia del que s’informa.

Això també passa, en gran manera, a causa del format actual dels nous mitjans en xarxa, cada vegada més col·laboratius, discontinus i multifocals. La resposta coherent a aquest fenomen és fer una “massa de mitjans” que tingui un cert projecte en comú i processos informatius convergents.

Sobre el lema del Fòrum “El que ens uneix”. Quina proposta comuna podríem implementar a futur?
En l’absència d’un projecte que de sentit, tot es fragmenta. Nosaltres proposem fer un front amb múltiples mitjans de comunicació, que mantinguin la seva identitat i autonomia, però que tinguin línies editorials convergents amb la construcció d’una humanitat sense guerres ni fronteres, una nova nació humana on la “declaració universal dels drets humans” es torni una realitat tangible en totes les regions del planeta, incloent les perifèries i el camp.

Per a això proposem una comunicació directa i convergent, que tingui molt estudi i reflexió, basada en exposicions breus d’accions exemplars. Un front amb participació oberta i flexible per a tots els mitjans, grans o petits, que puguin sumar-se lliurement per crear les noves matrius culturals del món esdevenidor.

Imatge: Joana Alomà

Si els poderosos d’avui tenen els mitjans de masses, nosaltres podem organitzar una massa de mitjans.

Quina ha estat la teva participació en el Fòrum Humanista Europeu?
Hem tractat de contestar els plantejaments del Fòrum Humanista en la taula de periodisme, posant èmfasi en la diferència entre la disputa per l’hegemonia cultural i la creació de matrius culturals que no puguin ser controlades i detingudes pels poderosos de torn.

Comentem que, quan van assassinar a Marielle Franco a Brasil, no sabien que ella era la llavor i el fruit de les seves accions exemplars i que s’està multiplicant vertiginosament. Explicat de forma breu seria, que més que disputar versions de relats als espais centrals de comunicació, ens interessa fer una massa de mitjans per difondre exemples inspiradors que serveixin de model.

A Brasil ja ho estem fent, des de 2015 treballem amb una productora que es diu QuatroV, tenim una mitjana d’1 a 2 milions de visualitzacions mensuals en portuguès. Participen al voltant de 20 voluntaris de més de 10 diferents mitjans alternatius en la producció d’uns 28 nous vídeos mensuals.

En termes concrets, proposem ampliar la producció audiovisual de l’agència Pressenza, en conjunt amb altres mitjans i moviments socials, a través del programa 4Vamb l’apertura de dos nous estudis, un a Xile en 2018 i un altre a Espanya en 2019. Per realitzar aquest projecte estem fent un crowdfunding a la pàgina de QuatroV, on els qui donen el seu suport reben un còmic “el dia del león alado”. Més enllà de les aportacions, busquem sumar voluntàries/is, en col·laboració amb altres mitjans per redactar guions per a càpsules de vídeo i produir de forma col·laborativa alguns programes setmanals de TV.

Per finalitzar, també anem a recolzar la creació de redaccions i dos o tres estudis audiovisuals ad-hoc durant els cinc mesos que durarà la 2ª Marxa Mundial per a la Pau i la No-violència, entre 2019-2020.