Ritimo publica el segon volum de Sobirania tecnològica, en el qual convida a compartir altres formes de dissenyar i produir les tecnologies tot mantenint la llibertat, l’autonomia i la justícia social. Per a això els autors proposen sistemes autònoms de telefonia mòbil, xarxes de traducció simultània, plataformes per llançar alertes, eines digitals segures, algorismes sobirans, servidors ètics i tecnologies apropiades.

Parlar de sobirania tecnològica és parlar de qui té el poder i controla les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La tecnologia ens atorga més autonomia, però al seu torn crea dependència dels qui la desenvolupen i distribueixen, i dels seus plans de negoci. Provoca, a més, canvis en la societat, un exemple són les xarxes socials o aplicacions com el Whatsapp, que han modificat la nostra manera de relacionar-nos, o Viquipèdia que ha influït en la forma de documentar-nos. Per això, els autors sostenen la rellevància de qüestionar-nos col·lectivament sobre quin horitzó tecnològic desitgem i com ho estem construint.

Com a resposta al “És que jo no hi entenc” el plantejament dels autors és molt clar “No fa falta entendre de química per saber que l’aire està contaminat”. Davant aquest escull la seva proposta és sustentar-se en les comunitats: “Un circuit de confiança, que fa insignificant el que jo, personalment, pugui saber o no saber. Em recolzo en el saber col·lectiu i en el que aquest saber compartit enuncia com a veritats socials.” Per a això no és necessari invertir temps, ni diners, sinó voluntat. La publicació ofereix informació sobre comunitats i programes lliures que funcionen.

Sobirania tecnològica II ofereix una descripció teòrica i pràctica d’algunes iniciatives de desenvolupament de tecnologia gratuïtes per perfilar millor els límits i els desafiaments que se’ns presenten i s’ha creat amb l’objectiu d’ampliar i completar el primer llibre sobre el tema llançat en 2014 que ens parlava de programari, maquinari i Internet lliures, servidors autònoms, xarxes socials descentralitzades, biblioteques públiques digitals i criptomonedes, però també dels llocs on es couen aquests projectes, els hacklabs, fablabsi biolabs.

Els dos títols han estat una iniciativa de Ritimo, xarxa d’informació i documentació per a la solidaritat i el desenvolupament sostenible, coordinats i editats per Spideralex amb el suport de la colònia ecoindustrial postcapitalista de Calafou i estan disponibles en línia. El pdf es pot descarregar en diversos idiomes en:
https://www.ritimo.org/la-souverainete-technologique-volume2
https://www.ritimo.org/la-souverainete-technologique

Contingut del volum II
Prefaci: Sobirania tecnològica, de què estem parlant? – Margarita Padilla
Introducció: Sobirania tecnològica per estimar novament les màquines – Alex Haché
Parteix 1: Característiques de les iniciatives de sobirania tecnològica
El codi és polític, els algorismes són armes de destrucció matemàtica – Benjamin Cadon
Govern digital – Ippolita
Mantenint la sobirania tecnològica: el cas de l’Internet Relay Xat – Maxigas
De hacklabs a cooperatives de tecnologia – Carolina
Tecnologies apropiades per a tecnologies re apropiades-Elleflâne
Parteix 2: Iniciatives de sobirania tecnològica
Una llavor brolla quan se sembra en sòl fèrtil – Loreto Brau
Interpretació simultània transmesa per radiofreqüència – COATI
El llançament d’alerta, una arma amistosa de doble tall – Claudio Agosti
Encriptar correus electrònics amb eines accessibles – Kali Kaneko
Desenvolupem la informàtica camperola, críegatets – Framasoft + AMIPO