Segons la wikipedia, «una bifurcació es dóna quan una petita variació en els valors dels paràmetres d’un sistema (paràmetres de bifurcació) causa un brusc canvi “qualitatiu” o topològic en el seu comportament». Dit de manera simple, en física o matemàtiques un punt de bifurcació és aquell a partir del qual no es pot predir el comportament d’un element, i és impossible tornar enrere.
En el cas del conflicte entre el govern espanyol i el govern català (o entre Espanya i Catalunya, segons qui miri), pot ser que s’estigui a punt d’aconseguir aquest punt de bifurcació, o que ja s’hagi traspassat. Ahir, 20 de setembre, el govern espanyol va decidir utilitzar la força per entrar en diverses conselleries (ministeris) de Catalunya i va arrestar 14 alts funcionaris de la Generalitat.
La reacció de la població va ser immediata i va començar a manifestar-se davant del Departament d’Economia a Barcelona, i també en altres ciutats catalanes i, quasi millor, a diverses ciutats d’Espanya. En aquest artícle podeu conèixer bé allò que succeí.
El novembre de 2014 es va organitzar un primer referèndum independentista. Per aquest motiu aquell any foren jutjats i condemnats el llavors president de Catalunya i dues exministres. Va ser el començament de l’avançada judicial contra l’independentisme i l’actual convocatòria al referèndum de l’1 d’octubre proper. Després, fa unes setmanes, van començar els operatius policials per confiscar paperetes electorals i cartells que cridaven a participar; es tractava de l’avançada policial contra la llibertat d’expressió. Però també va tenir lloc la intervenció dels comptes de la Generalitat; aquesta era l’avançada econòmica.
Totes aquestes manifestacions van ser contestades tant per part del govern de Catalunya com per la població, i sempre de manera pacífica i amb molt humor. Ahir va començar l’avançada policial contra les persones. Aquest pas va despertar una indignació popular mai no vista abans, i que pot ser que sigui el punt de no retorn.
Avui el govern espanyol diu que està disposat a dialogar, i fins i tot ha insinuat que es podria modificar la Constitució espanyola. Crec que aquestes ofertes arriben tard i malament. A hores d’ara pocs confien en la paraula de l’Executiu espanyol i, a més, l’enuig és massa gran per a aplacar-ho amb tèbies ofertes.
Allò que fins fa poc es podia interpretar com el pols entre els governs espanyol i català (que no els pobles) ara s’ha convertit en un pols entre el govern espanyol i el poble de Catalunya. Els qui creuen i diuen que Puigdemont pot detenir aquesta escalada desconvocant el referèndum s’equivoquen. En aquests moments ni Puigdemont, ni Junqueras, ni ningú estan liderant aquesta “rebel·lió” catalana que, cada cop més, va arrelant entre la gent comuna, mentre els polítics intenten capitanejar aquest vaixell, que, realment, és impulsat des de baix.
Si alguna cosa faltava per acabar de convèncer a aquest petit percentatge de la població que podria decantar la balança entre els independentistes i els contraris a la independència, ha estat l’actuació del govern espanyol ahir. Mentre els moderats es radicalitzen (en les seves posicions polítiques, perquè l’acció de la població segueix sent modèlica), molts que pensaven quedar-se a casa l’1-O ara aniran a votar, agullonats per l’actitud del govern d’Espanya.
Fa pocs dies vaig escriure un article on deia que no percebia en la societat un clima pre-revolucionari o pre-independentista; avui aquesta percepció meva ha canviat. Ben aviat veurem si efectivament s’ha creuat una línia vermella de no retorn.
