Per Víctor Manuel Sánchez
El que està passant en molts costats del planeta és molt fort. La desestructuració social i personal augmenta potencialment, tot es va col·lapsant enfront dels nostres ulls, s’esfondra als nostres peus. Encara que hi ha moltes coses positives, aquestes no són suficients vis a vis de la crisi que vivim actualment, es requereix a més altres tipus de reposta, que està per cert a l’interior de nosaltres.
Des dels recents esdeveniments a Barcelona, els efectes dels huracans en diferents parts del Pacífic i Atlàntic que han copejat a diversos països d’Amèrica del Nord com Cuba, Estats Units, el mateix Puerto Rico, al nostre país Mèxic, etc. També les intenses migracions de persones d’Orient Mitjà cap a Europa, en les quals no es troben condicions de vida d’afalac, doncs no hi ha treball suficient i digne per a la gent, el que hi ha és molt mal pagat i, a més, la violència en diferents manifestacions creix a cada moment. A això se sumen els governs desangelats com el d’Argentina o Brasil, per citar un parell d’exemples, portant a milers a la pobresa immediata i a conflictes entre la gent.
També veiem amb alegria zones de confort psicològic, com la ciutat de Berlín, una ciutat de tolerància, avui dia com una Arcàdia al planeta. Veiem en altres punts la preocupació per l’augment de la violència i per ajudar a resoldre els conflictes de guerra. Hi ha avanços en ciència i tecnologia com mai abans; si aquestes van en adreça d’ajudar al procés evolutiu de l’ésser humà, que siguin benvingudes.
Veiem els esforços al món de polítics responsables, pocs, però molt vàlids.
Avui en aquesta Ciutat de Mèxic són diferents els estats interns per on la gent, nosaltres, anem transitant en la mesura en què veiem la dimensió de les repercussions del terratrèmol, en la mesura en què ens acostem a les zones de conflicte, en edificacions col·lapsades, en el sofriment humà.
Passem pels nostres climes i tensions, des de la degradació i el sense sentit, el sentiment de sotsobre, la culpa a uns altres, fins a l’eufòria, quan se sap d’una vida salvada, de l’esforç conjunt, quan veiem la veritable solidaritat humana, quan veiem que la gent sap i pot organitzar-se sense els partits, sense els governs manipuladors i corruptes com el qual tenim en aquest país. Passem d’un estat a un altre, la ràbia, frustració, consternació, desesperança, impotència, injustícia, deshumanització, culpabilitzar a uns altres, mirar al cel buscant respostes, es transita des de l’individualisme al treball en conjunt.
És veure en la nostra conducta l’alteració de la consciència. En aquests estats alterats es pot estar davant l’entrada a altres estats interns d’inspiració per ajudar a uns altres, perquè s’expressi la compassió pels altres, de la profunda transformació que ara com ara es necessita en nosaltres, en la gent i així sortir del nostre egoisme. A això es pot cridar estats inspirats de consciència, també despertar. Més desperts podem intencionar grans canvis al nostre món personal i social. Busquem en la reflexió, a l’interior nostre, la llum que il·lumini el nostre fer, el nostre futur proper.
No busquem culpables, tots som responsables d’aquesta situació i ara podrem canviar si hi ha una profunda transformació en les nostres conductes i en el nostre fer al món.
En el terratrèmol del 85 milers i milers de persones ens vam sumar a aquesta mateixa tasca d’ajudar als altres i no hi havia forma de parar. No vam veure, com ara, l’ajuda que pot donar-se amb les xarxes socials quan s’utilitzen en la direcció de servir als altres. Amb els mitjans de comunicació que teníem aconseguim organitzar-nos de manera alternativa, i superem com a societat civil als partits polítics i institucions. Les repercussions del que no van fer les institucions segueixen aquí com a testimonis de l’esdevingut: edificis les estructures dels quals mai van ser enfortides, lleis de construcció modificades, però que fins avui se segueixen violant, i no les respecten les autoritats de torn, sigui qualsevol el partit, etc.
La grandesa de la gent solidària, pot canviar el sentit de la seva vida, quan reaccionen amb fermesa enfront de la desolació que es veu en moltes persones en perdre les seves cases, departaments i, sobretot, als seus sers estimats.
També es veu amb profunda admiració als joves, la qual cosa enforteix una enorme fe en les noves generacions, una esperança, dóna una alegria immensa veure com s’organitzen en brigades sense drames, sense protagonismes, per responsabilitzar-se de les porqueries que deixen els polítics i les seves institucions que només pensen i borden en escoltar que la partida econòmica del proper procés electoral es podria aportar per a la reconstrucció de les zones afectades i que està en perill el seu benestar.
Hi ha en alguns mitjans de comunicació, com les grans televisions aliades amb el govern, la manipulació de la informació, creant reality shows amb la desgràcia de la gent, però també hi ha mitjans alternatius per fer-los contrapès.
Hi ha abús i cinisme d’institucions que segellen amb el seu logotip les innombrables caixes d’apilament organitzades i portades per la gent als llocs de recol·lecció. Mostren així les seves presses, però també augmenta la gent que denuncia aquest tipus de situacions vergonyants, com s’ha vist amb Sedesol, el DIF o la Secretària de Marina, que menteixen a la població, mentre la gent els denúncia a les xarxes socials.
Es posa de manifest la irresponsabilitat de molts constructors, així com la dels polítics de les delegacions que atorguen permisos a les constructores de condominis a canvi d’una “mordida”, d’una “coima”. I també hi ha gent que cada vegada es torna més responsable en el seu quefer professional.
Una vegada més es posa en evidència la importància que té prendre la destinació a les nostres mans i no deixar-ho en irresponsables, a ampliar la consciència personal i social, a construir una millor vida, un millor món, basats en la coherència.
Es requereix despertar consciències, despertar un mateix.
Estem enfront de la cruïlla de seguir així o de donar-li més coherència i sentit a la nostra existència amb una veritable transformació personal i no solament social.
