Quants i quins serveis d’atenció sanitària es tancaran, reduiran, optimitzaran, adequaran, retallaran… a l’estiu?
Toni Barbarà
Dempeus per la Salut Pública / Marea Blanca de Catalunya
Ha arribat l’estiu! Com cada any per aquestes dates la ciutadania enfila el llarg i tòrrid estiu. Com és ja costum es repeteixen inquietuds vàries a resoldre, algunes domèstiques, altres més generals. I, per descomptat, no podia faltar en l’agenda de supervivència estival el tema de la salut. No pretenem descurar les consideracions climàtiques ni les fatídiques patologies caniculars, que també programem al costat dels cops de calor i cops d’una altra condició, o catarsis gastrointestinals típiques i tòpiques.
Però em refereixo a una altra preocupació ja “clàssica”: Quants i quins serveis d’atenció sanitària tancaran, reduiran, optimitzaran, adequaran, retallaran… perquè això toca a l’estiu? En quina forma i manera afectarà la nostra vivència i supervivència aquesta tan proverbial mesura d’estalvi i eficiència?
Ara com ara, no disposem a Catalunya, encara, d’anuncis oficials sobre aquest tema. Han arrencat les campanyes institucionals que adverteixen sobre la precaució extrema amb el foc, el maneig de la dieta, o la protecció solar recomanada… però encara no han dit res sobre els plans “racionalitzadors” de tancaments de llits, quiròfans o serveis de salut.
Això, llegit a Catalunya, amb un conseller que fabrica titulars, imatges i tweets amb la facilitat de qui es pren un licor d’Aromes de Montserrat on the rocks, és mala cosa. Hagués estat convenient que en aquesta ocasió haguéssim escoltat alguna cosa similar a: “Aquest any no es tancaran ni llits, ni quiròfans, ni ambulatoris, ni urgències i així podrem revertir i recuperar les atencions perdudes”. Hagués estat meravellós, però no ha estat així, ni ho estarà. Ja no parlo d’haver augmentat aquestes prestacions per aprofitar el moment i recuperar i pal·liar desesperacions endarrerides. Hauria estat l’excel·lència, i tampoc.
Compareixença del Conseller de Salut Antoni Comín en el Parlament. Foto: Ricard Cugat
Però, com a mínim, era d’esperar un anunci del conseller Toni Comín i un acte de presentació incorporat, amb el nou Pla, amb l’habitual neo-acròstic: EVCMQEAA, que traduït per als profans significa: Aquest Estiu Tancarem Menys Llits Que L’Any Anterior (sense dotació econòmica de moment, però ja es proveirà…). Hagués estat una altra aproximació profètica del conseller, davant l’adveniment de la idíl·lica independència-panacea, ara amb data decretada, aquesta que a la tardor presenten a votar, els del Si o Sí, enfront dels del No i No. Però no, no hi ha twitter del Departament, ni tan sols agafant-se a alguna xifra estadística percentual d’aquestes que tan agraïdes resulten per a aquests menesters.
Se sent, es diu, es comenta que cada hospital o centre, en plena autonomia d’indi-gestió, haurà de procedir a la seva pròpia adequació/amputació/acte-retall, amb l’objectiu peremptori d’estalviar recursos, sempre escassos. Això inclou la supervivència dels serveis, a hores restringides o amb tancaments, mentre es gestionen baixes de personal no substituïdes, jubilacions, vacances preceptives, però no cobertes ni planificades, sense relleus contractats a tal fi, amb un maneig més eficient de les llistes de des/espera.
Botons de mostra
Un hospital de referència a la província de Barcelona, com l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, treballa -internament- amb les xifres que figuren en el quadre adjunt.
En el bloc quirúrgic central (quiròfans convencionals) funcionaran 15 o 13 mòduls al dia, segons dates, en lloc dels 13 de 2016. El centre quirúrgic ambulatori estarà tancat del 7 al 25 d’agost, quan el passat any ho va estar tot l’agost. Bones intencions si no fora pel pressupost. En hospitalització d’aguts asseguren que es tancaran 34 llits i en sociosanitaris 62 llits.
Seria un dels casos en què es repeteixen els tancaments o retallades encara que amb una mica de menor agressivitat relativa. Després, la realitat acabarà per superar les previsions i s’implantarà àgilment el fet consumat. La gran excusa estiuenca i una certa calma comunicativa i de mobilitzacions ho tapa (gairebé) tot. … “Que els metges també fan vacances, i no aniran pas a contractar a ningú per un mes…”
Ens arriba, des de la nostra fraternal Marea Blanca de La Rioja, una Nota de Premsa que posa l’accent en la preocupació i el disgust davant el tancament, a les tardes, dels centres de salut durant la primera quinzena d’agost.
Arguments fal·laços i pesats de les administracions
…. que si baixa l’activitat perquè baixa la demanda, que si s’ha de territorialitzar el mapa d’atencions a les mutacions demogràfiques estivals, que si el flux vacacional, que si el turisme, que si no ve de gust operar-se… Que cal redistribuir els recursos traient assistència d’aquí per portar-la allà, més a la voreta de la platja i el camp. Cal lluir paradetes de primers auxilis i amb logotip ben visible a la porta, encara que serveixin per a poc més que de lluïment, en estar desproveïts de gairebé tot l’indispensable.
I un altre estiu més recordarem a la gent, amb escassa audiència, que la població senil, fràgil, discapacitada-depenent, amb malalties cròniques i multipatologies es quedaran a les seves cases o centres, si poden, amb més calor, menys atenció, més empobrits en les seves pensions de riure/plor, més necessitats d’una assistència que trigarà més, o no arribarà a temps. Recordarem que es repetiran els col·lapses de les urgències, els serveis tancats o semidesèrtics i que augmentarà la demanda d’atenció domiciliària i el desequilibri inestable en el si familiar per conciliar/apaivagar el treball dels progenitors, aquells que en tinguin, amb aquestes vacances escolars eternes, amb àvies i avis al límit de la seva dedicació. I tantes altres penalitats.
D’altra banda i digne de tenir molt en compte, que com diu el proverbi català “perdem un llençol a cada vogada”, sistemàticament, any rere any, en acabar el període estiuenc es reobren llits i serveis tancats, però tard, i malament, i no tots. Cada temporada es perden “llençols” i llits sencers, que no es recuperaran amb el tràfec. La lectura experimentada ens diu: aquesta reducció “temporal”, retallant el ja retallat acaba en una reculada acumulada que fa perdre de vista la legítima aspiració de la recuperació del tot.
La perla de l’estiu del 2017
En un moment en què s’esgota la legislatura, constituïda per la coalició Junts pel Sí (CiU original/ERC) amb suport de les CUP, per haver transcorregut el temps màxim de dos anys autoconcedit per portar al país fins a la independència. Amb una consulta/referèndum ja anunciat per l’1 d’octubre. Amb l’amunt dit estiu pel mig, l’ubic conseller de Salut ha llançat un coet de llarg abast i amb el temps constrenyent l’artifici: acaba de presentar a aprovació del Govern de la Generalitat, que s’ha concedit, un projecte de llei d’enorme calat i tremenda transcendència, en cas d’arribar-se a aprovar.
Concentració on es va cremar en microfoguera, el dia de la revetlla de Sant Joan, el privatitzador Avantprojecte de Llei de Comín
Textualment es diu: Avantprojecte de llei de noves fórmules de gestió d’assistència sanitària a càrrec del Departament, un veritable compendi dels d’amunt per donar categoria de llei i la cobertura més gran o blindatge a les diferents formes d’externalització, encàrrec de serveis, gestió aliena i privatització per fi, coses que actualment ja es van executant de manera irregular, forçant reglaments, i en molts casos denunciades ja per il·legals. Una veritable amenaça que han ordit en l’ombra i l’opacitat en el Departament i amb els seus aliats, més neoliberals i compromesos amb la col·laboració-parasitació d’allò que és públic a allò que és privat (privat que ara es disfressa amb el terme “social” sense una altra garantia que la calculada ambigüitat del llenguatge).
Marea Blanca va reaccionar de forma immediata quan va tenir coneixement d’aquesta gestació, a la qual mai va ser convidada a participar. Després d’estudiar les versions aparegudes i debatre entre els seus components es va prendre la decisió ferma d’oposar-se de forma frontal a aquesta pretensió de legislació, que hauria de passar pel Parlament.
El passat divendres 23, en una jornada de tradició de revetlles populars i de fogueres purificadores, Marea Blanca va realitzar una roda de premsa on va explicar el seu profund desacord, amb el què i el com, contra aquesta intenció i el propòsit de fer les mobilitzacions que siguin necessàries fins a aconseguir la seva retirada. I per visualitzar aquest rebuig es va cremar una edició en paper d’aquest avantprojecte de llei de la macro-privatització. Aquesta lluita seguirà.
