Com a periodistes de l’agència de premsa internacional Pressenza i activistes de l’associació humanista “Món sense guerres i sense violència”, volem contribuir al debat de DiEM25 i al desenvolupament d’una plataforma innovadora i valenta per a les eleccions europees del 2019.
El nou acord europeu llançat per DiEM25 presenta interessants mesures dirigides a combatre els creixents nivells de pobresa causats per l’austeritat, els bancs massa poderosos i els tecnòcrates nominats, que no responen a ningú sinó a sí mateixos per les seves decisions. No obstant això, un programa d’aquest tipus és difícil de posar en pràctica sense tallar els fons massius que es gasten actualment a l’acumulació militar i sense tocar el poder de la indústria d’armes.
La reducció de la despesa militar i la imposició d’un embargament a les vendes d’armes alliberarien immensos recursos, a més de constituir una opció ètica de pau sobre la guerra. Aquestes mesures constituirien una contribució essencial per a desactivar els conflictes armats que provoquen colossals tragèdies humanitàries i creen milions de refugiats a tot el món. La majoria d’aquestes guerres es combaten usant les armes subministrades pels països occidentals!
A més, no podem ignorar que els terribles atemptats terroristes que van cobrar tantes vides a París, Niça, Berlín, Brussel·les, Estocolm, Manchester i Londres són, en part, una resposta monstruosa a les guerres que Occident ha lliurat per obtenir guanys i matèries primeres, alimentant així una infinita espiral d’odi, violència i venjança.
La despesa militar no és una notícia de primera plana, però involucra xifres enormes. Segons les dades recollides per SIPRI (Institut Internacional d’Investigació de la Pau d’Estocolm), l’institut d’investigació més autoritzat en aquest camp, la despesa militar dels països de la Unió Europea el 2016 va ascendir a 225.000 milions d’euros, és a dir, l’1,54% del PIB agregat. Els països membres de l’OTAN van gastar 215 mil milions d’euros, o 1,47% del seu PIB. Si aquests països seguissin l’exhortació dels Estats Units de contribuir més al pressupost de l’OTAN, aconseguint el 2% del PIB de cada país, el total seria de 295.000 milions d’euros anuals, és a dir, un 37% més que en l’actualitat.
A Europa, només quatre països – Estònia, Grècia, Polònia i el Regne Unit – actualment arriben o superen el 2% del seu PIB en despeses militars. Per exemple, pagar el 2% per a Itàlia significaria 20 mil milions d’euros més, per a Alemanya 30000000000 més i per a Espanya 16000000000 més. Aquestes xifres són encara més significatives si pensem en les conseqüències devastadores que les polítiques d’austeritat han tingut i continuen tenint en països com Grècia, Itàlia i Espanya.
Donades les recents reaccions submises dels països europeus a les sol·licituds de Trump a la cimera de l’OTAN a Brussel·les, aquests augments de despeses semblen gairebé segurs. Conclusió: es tallen els fons per a les pensions, l’assistència sanitària, l’educació i la investigació, però els diners sempre està disponible per a les armes!
Un altre tema important que s’ha d’incloure en el programa DIEM25 és el desarmament, especialment el desarmament nuclear, i el tancament de les bases militars nord-americanes amb armes atòmiques. Segons diversos experts, com Hans Kristensen de la Federació de Científics Americans, la doctrina de l’OTAN de “Compartició Nuclear” a Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Turquia vol dir que hi ha 180 bombes B61 (estimació 2014). Aquests cinc països són signataris del Tractat de No Proliferació i, per tant, violen l’Article 2 (cadascun dels països no nuclears que han signat el Tractat es compromet a no rebre armes nuclears o altres artefactes explosius nuclears o no tenir control directe o indirecte sobre tals armes o artefactes explosius …). A més, França posseeix aproximadament 300 caps nuclears atòmiques i el Regne Unit 225.
En aquest paisatge decididament ombrívol, les bones notícies provenen de les negociacions en curs a les Nacions Unides al voltant d’un tractat per prohibir les armes nuclears. És promogut per 123 països, que són majoritàriament d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud. La propera sessió de negociacions tindrà lloc del 15 de juny al 7 de juliol. Aquestes negociacions han estat completament boicotejades per les potències nuclears i els seus aliats, i tenen lloc en complet silenci mediàtic. Molt pocs països europeus donen suport al tractat (Àustria, Xipre, la Santa Seu, Irlanda, Liechtenstein, Macedònia, Malta, San Marino i Suècia) i mereixen tot el suport tant de la societat civil com dels moviments polítics que es preocupen pel futur de la humanitat. Un escenari futur que sigui veritablement orientat cap al futur dependrà en gran mesura de l’eliminació d’aquestes bombes de temps il·legals i inhumanes, les últimes armes de destrucció massiva que encara existeixen.
En resum, parlar de polítiques socials europees requereix propostes clares i fortes en la direcció de la reducció de la despesa militar i el desarmament.
Reducción del gasto militar en el New Deal de DiEM25, una contribución de Pressenza
